10 may. 2015

Girona, temps de flors


Des d'ahir a Girona té lloc "Temps de flors". Pels que no ho conegueu, és un aconteixement que aquest any celebra el seu 60è aniversari, en què els carrers, patis i llocs més emblemàtics del Barri Vell s'omplen d'art, creativitat i disseny sota la línia mestra de les flors. Lluny d'engalanar només amb flors, es crea tot un escenari visual i una explosió de colors i harmonia. És un aconteixement que dura pràcticament 10 dies i que acaba el 17 de maig, per tant, pels que encara no hi hagueu assistit i estigueu entre el sí i el no, us animo a fer-ho, val molt la pena!

Desde ayer en Girona tiene lugar "Temps de flors". Para los que no lo conozcáis, es un acontecimiento que este año celebra su 60 aniversario, en el que las calles, patios y lugares más emblemáticos del casco antiguo se llenan de arte, creatividad y diseño bajo la línea maestra de las flores. Lejos de engalanar sólo con flores, se crea todo un escenario visual y una explosión de colores y armonía. Es un acontecimiento que dura prácticamente 10 días y que termina el 17 de mayo, por lo tanto, para los que todavía no habéis asistido, os animo a hacerlo, vale la pena!

Però més que paraules, el que cal per traslladar la màgia de Girona en aquestes dates, són imatges. Aquí van les que hem capturat avui nosaltres. Us en faig només una petita mostra, per no trencar la sorpresa si decidiu anar-hi. Espero que gaudiu del recorregut.

Pero más que palabras, lo necesario para trasladaros la magia de Girona en estas fechas, son imágenes. Aquí van las que hemos capturado hoy nosotros. Os hago sólo una pequeña muestra, para no romper la sorpresa si decidís ir. Espero que disfrutéis del recorrido.







Teniu tota la informació, els plànols i els espectacles paral.lels a la web http://www.girona.cat/web/gironatempsdeflors/cat/inici.php

Tenéis toda la información, los planos y los actos paralelos en la web  http://www.girona.cat/web/gironatempsdeflors/cat/inici.php

3 may. 2015

Dia de la mare


Avui és el dia de la mare. Un dia especial per agrair-los tot el que fan per nosaltres. Jo avui he volgut compartir amb ella aquesta foto, perquè és la única foto que tinc de petita on sortim ella i jo soles. 

Avui mama, et vull regalar aquest record, aquesta foto a Can Frigola i et dono les gràcies per tots aquests anys, per ser-hi sempre i per ser el meu exemple. No som iguals, encara que la gent s'entesti a dir que ens assemblem, què més voldria jo... però si m'assemblo a tu encara que sigui en alguna petita cosa, ja em dóno per satisfeta. Gràcies mama.

Hoy es el día de la madre. Un día especial para agradecerles todo lo que hacen por nosotros. Hoy he querido compartir con ella esta foto, porque es la única foto que tengo de pequeña en la que salimos las dos. Hoy mamá, te quiero regalar este recuerdo, esta foto en Can Frigola y te quiero dar las gracias por todos estos años, por estar siempre ahí y por ser mi ejemplo. No somos iguales, aunque la gente se enteste en decir que nos parecemos, qué más querría yo... pero si me parezco a tí aunque sea sólo en una pequña cosa ya me doy por satisfecha. Gracias mamá!

I per als qui em llegiu, us deixo un parell de làmines per descarregar per si encara no havíeu pensat cap regal. Encara que a vegades, amb una paraula és suficient.
Y para los que me leéis, os dejo un par de láminas para descargar por si aún no habíais pensado ningún regalo. Aunque a veces con una palabra es suficiente.

Aprofito també per compartir un vídeo on es fa una prova de tapar els ulls a diferents nens i només tocant i olorant reconeixen a les seves mares. És molt emotiu, a veure què us sembla... 
Aprovecho también para compartir un vídeo dónde se hace una prueba de tapar los ojos a diferentes niños y sólo tocando y oliendo acaban reconociendo a sus madres. Es muy emotivo, a ver qué os parece...

I per últim, una de les cançons que cada cop que l'escolto em posa la pell de gallina: "La mare".
Y por útlimo una de las canciones que cada vez que la escucho me pone la piel de gallina: "La mare".
Va pel meu grupillo d'Acor's, que cada cop que la cantem acabem plorant!!! I per la meva mami, of course.


19 abr. 2015

Quin llibre regalo per Sant Jordi?


La setmana que ve és Sant Jordi. Aquesta és la tradició catalana que més m'agrada. És fàcil, doncs combina dues de les coses que més m'apassionen: els llibres i les flors. És un dia que m'agradaria molt que fos festa, però per motius "comercials", diuen..., és un dia laborable. El que m'agrada d'aquest dia és que en l'ambient es respira alegria, il.lusió, és especial,... Hi ha qui diu que si no passeges per la Rambla (qualsevol Rambla de qualsevol ciutat de Catalunya) i remenes els llibres i olores les roses, no has viscut Sant Jordi. Jo, que per motius laborals hi ha anys que m'és totalment impossible, penso que no és només això. Per mi és compratir-ho amb els meus, pensar molts dies enrere quin llibre regalaré (ara no només a en Rode, sinó també als petits), anar a la llibreria, triar-lo, dedicar-lo, i sobretot, arribar a casa i intercanviar els regals (per mi normalment rosa i per ells llibres) i veure si el llibre els ha enganxat o si he fallat en l'elecció. 

Hi ha qui per Sant Jordi no regala llibres. No a tothom li agrada llegir. Però és que llibres n'hi ha de moltes menes: llibres de cuina, llibres de fotografia, còmics, etc... Donem una oportunitat als llibres. Igual que els diamants (si a algú se li acut aquest regal per Sant Jordi no seré jo qui digui que no...), un llibre també és per sempre.

Aquest any ja tinc la meva tria feta. Però per ajudar a qui encara no ho tingui clar, us deixo unes quantes opcions per tots els gustos! Espero que us agradin!

La semana que viene es Sant Jordi. Esta es la tradición catalana que más me gusta. Es fácil, pues combina dos de las cosas que más me apasionan: los libros y las flores. Es un día que me gustaría mucho que fuera fiesta, pero por motivos "comerciales", dicen ..., es un día laborable. Lo que me gusta de este día es que en el ambiente se respira alegría, ilusión, es especial, ... Hay quien dice que si no paseas por la Rambla (cualquier Rambla de cualquier ciudad de Cataluña) y tocas los libros y hueles las rosas, no has vivido Sant Jordi. Yo, que por motivos laborales hay años que me es totalmente imposible, pienso que no es sólo eso. Para mí es compartirlo con los míos, pensar muchos días atrás qué libro regalar (ahora no sólo a Rode, sino también a los peques), ir a la librería, elegirlo, dedicarlo, y sobre todo, llegar a casa e intercambiar los regalos (para mí normalmente rosa y para ellos libros) y ver si el libro les ha enganchado o si he fallado en la elección.

Hay quien por Sant Jordi no regala libros. No a todo el mundo le gusta leer. Pero es que libros hay de muchos tipos: libros de cocina, libros de viajes, libros de manualidades, libros de fotografía, cómics, etc ... Demos una oportunidad a los libros. Al igual que los diamantes (si a alguien se le ocurre este regalo por Sant Jordi no seré yo quien diga que no ...), un libro también es para siempre.

Este año ya tengo mi elección hecha. Pero para ayudar a quien aún no lo tenga claro, os dejo unas cuantas opciones para todos los gustos. Espero que os gusten!!


Ja m'explicareu quins heu regalat i quins us han regalat!
Ya me contaréis cuáles habéis regalado y cuáles os han regalado!





26 mar. 2015

Trench

No he donat la benvinguda a la primavera al blog, suposo que perquè aquí encara no es nota que hagi arribat, però avui em venia de gust fer un post de moda i la peça primaveral per excel.lència és el trench. No abriga, però si fa una mica d'aire et salva. I si l'has de dur a la mà és molt lleuger, per tant, per mi és un bàsic en aquesta època!! M'agrada el clàssic, el de color camel. M'agrada especialment amb jeans, però també amb pantaló negre.
No he dado la bienvenida a la primavera en el blog, supongo que porque aquí todavía no se nota que haya llegado, pero hoy me apetecía hacer un post de moda y la pieza primaveral por excelencia es el trench. No abriga, pero si hace un poco de aire te salva. Y si tienes que llevarlo a cuestas es muy ligero, por lo tanto, para mí es un básico en esta época!! Me gusta el clásico, el de color camel. Me gusta especialmente con jeans, pero también con pantalón negro.

També es pot portar amb denim short, però és un look més arriscat. También con short denim, pero es un look más arriesgado.
O combinat amb bambes. O combinado con deportivas.
I perquè no, per ells i per els peques: Y porqué no, para él y para los peques:


I vosaltres, el teniu al vostre armari? El penseu fitxar aquesta primavera? 
Y vosotros, lo tenéis en vuestro armario? Lo pensáis fichar para esta primavera?
Tots els collages fets per wif&l. Fotos i enllaços al meu tauler de Pinterest.
Todos los collages hechos por wif&l. Fotos y enlaces en mi tablero de Pinterest.

22 mar. 2015

Healthy food, healthy life

FONT: Being Biotiful
Últimament estic notant que la gent, jo inclosa, es va conscienciant de que una millor alimentació pot influir en un millor estat d'ànim i fins i tot en un major benestar físic. Veus com les d'en Xevi Verdaguer (psiconeuroimmunòleg català), com a exemple més mediàtic, fan que prenguem consciència dels beneficis que ens pot aportar fer determinats canvis en la nostra alimentació per trobar-nos millor. I certament, això és una bona notícia, ja que, com bé em deia avui l'Esther, osteòpata de professió, veus com les d'en Xevi estan servint perquè la gent vulgui menjar millor, no per aprimar-se, com fins ara, sino per trobar-se millor i per salut. En Xevi va aparèixer a dos programes de Retrats (amb en Jaume Barberà) i va donar una sèrie de pautes d'alimentació per trobar-nos millor. Podreu trobar els programes sencers a la web de TV3 o si ho preferiu, podeu llegir aquest article de la web "Ets el que menges" que en va fer un molt bon resum. (us adjunto un extracte).
Últimamente estoy notando que la gente, yo incluida, se está concienciando de que una mejor alimentación puede influir en un mejor estado de ánimo e incluso en un mayor bienestar físico. Voces como las de Xevi Verdaguer (psiconeuroimmunólogo catalán), como ejemplo más mediático, hacen que tomemos conciencia de los beneficios que nos puede aportar hacer determinados cambios en nuestra alimentación para encontrarnos mejor. Y ciertamente, esto es una buena notícia, ya que, como bien me comentaba hoy Esther, osteópata de profesión, voces como las de Xevi están sirviendo para que la gente quiera comer mejor, no para adelgazar, como hasta ahora , sino para encontrarse mejor y por salud. Xevi apareció en dos programas de Retrats (con Jaume Barberà) y dio una serie de pautas de alimentación para encontrarnos mejor. Podéis encontrar los programas enteros en la web de TV3 o si lo preferís, podéis leer este artículo de la web "Ets el que menges" que hizo un muy buen resumen. (os adjunto un extracto)
FONT: www.etselequemenges.cat

Jo sóc una d'aquestes persones que fins fa un temps menjava fatal! El fet de ser mare, potser et fa replantejar una mica les coses, ja que ets com un mirall per els nens, i a part, tu decideixes per ells quin tipus d'educació nutricional i hàbits alimentaris aprendran i que els duran tota la vida amb ells, fins que tinguin prou consciència o força de voluntat per decidir canviar-los. És en aquest sentit, que penso que alimentar-te bé tu i alimentar bé la teva família és un acte de responsabilitat. Sé del cert que no deixaré de menjar un bon pernil, ni embotit de l'Empordà, ni una bona pizza, però he de reconèixer que sí que m'agradaria anar introduint de mica en mica alguns aliments fins ara desconeguts per mi i anar incorporant alguns nous hàbits a la meva alimentació i la de la meva família.
Yo soy una de esas personas que hasta hace un tiempo comía fatal! El hecho de ser madre, puede que te haga replantear un poco las cosas, ya que eres como un espejo para los niños, y aparte, tú decides por ellos qué tipo de educación nutricional y hábitos alimentícios aprenderán y llevarán toda la vida con ellos, hasta que tengan suficiente conciencia o fuerza de voluntad para decidir cambiarlos. Es en este sentido, que pienso que alimentarte bien tú y alimentar bien a tu familia es un acto de responsabilidad. Sé a ciencia cierta que no dejaré de comer un buen jamón, ni embutido de l'Empordà, ni una buena pizza, pero tengo que reconocer que me gustaría introducir paulatinamente algunos alimentos hasta ahora desconocidos para mi e ir incorporando algunos nuevos hábitos en mi alimentación y en la de mi familia.
FONT: Being biotiful
Però un cop sabut tot això i decidit que volem fer el canvi, llavors ve el problema: com ens ho mengem? com ho cuinem? Podem comprar tot d'aliments que no sabem gairebé ni com es pronuncien: panel.la, fajol, nous del Brasil, llavors de chía, tè kombutcha, tahina, etc... però i quan arribem a casa, què? Quines combinacions fem? Com ens ho mengem? Quines opcions de receptes tenim?? Per mi aquest és el gran handicap! La meva originalitat a la cuina no dóna per innovar amb nous ingredients que ni tan sols he tastat. I navegant, navegant, a través de la web de la Bea, vaig anar a parar al blog de la Chloé, Being Biotiful. Una delícia per els sentits, sobretot per la vista i pel gust, ja que en ell la seva alma mater presenta receptes bio però biotiful, amb una fotografia tan preciosa que te les menjaries amb els ulls clucs. Ella fins i tot es fa la llet amb fruits secs, cosa que jo no arribaré a fer ni en 1.000 anys, però m'admira la manera que té ella d'explicar-ho ja que fa que sembli senzill. A banda d'això, ella mateixa va editar un ebook gratuït amb receptes d'esmorzars, que després de llegir-lo a consciència, encara m'ha fet venir més ganes de provar sort amb els aliments bio. Us deixo l'enllaç, només us heu de subscriure a la seva web per veure'l de forma gratuïta, val la pena, creieu-me!
Pero una vez sabido todo esto y decidido que queremos hacer el cambio, entonces viene el problema: cómo nos lo comemos? como lo cocinamos? Podemos comprar un montón de alimentos que no sabemos casi ni cómo se pronuncian: panela, trigo sarraceno, nueces de Brasil, semillas de chía, té kombutcha, tahina, etc ... pero y cuando llegamos a casa, ¿qué? Qué combinaciones hacemos? Como nos lo comemos? ¿Qué opciones de recetas tenemos ?? Para mí este es el gran hándicap! Mi originalidad en la cocina no da para innovar con nuevos ingredientes que ni siquiera he probado. navegando, navegando a través de la web de Bea, fui a parar al blog de Chloé, Being Biotiful. Una delicia para los sentidos, sobre todo para la vista y para el gusto, ya que en él su alma mater presenta recetas bio pero biotiful, con una fotografía tan preciosa que te las comerías con los ojos cerrados. Ella incluso se hace la leche con frutos secos, lo que yo no llegaré a hacer ni en 1.000 años, pero me admira la manera que tiene de explicarlo, ya que hace que parezca sencillo. Aparte de eso, ella misma editó un ebook gratuito con recetas de desayunos, que después de leerlo a conciencia, me ha hecho venir más ganas de probar suerte con los alimentos bio. Os dejo el enlace, sólo tenéis que suscribiros a su web para verlo de forma gratuita, vale la pena, creedme!
http://www.beingbiotiful.com/home/2015/3/11/ya-est-el-ebook
Ja us aniré explicant els meus avenços. Compartiu els vostres també!
Ya os iré contando mis avances. Compartid los vuestros también!! 

15 mar. 2015

Wedding inspiration


Sí sí, ho heu llegit bé: wedding inspiration! És veritat que aquella època en què cada any teníem quatre casaments, ja ha passat, però és que dues meves amigues (la Mariona i l'Eli) m'han fet saber que es casen i tenia moltes ganes de preparar-los un post amb una mica d'inspiració. 

Sí, sí, lo habéis leído bien: wedding inspiration! Es verdad que aquella época en que cada año teníamos cuatro bodas, ya ha pasado, pero es que dos de mis amigas me han anunciado que se casan y tenía muchas ganas de prepararles un post con un poco de inspiración.
A la Mariona me la imagino vestida de rosa, no sé perquè, potser perquè és ballarina i la imagino amb un look molt delicat, amb el cabell semirecollit i amb flors. 
A Mariona me la imagino vestida de rosa, no sé porqué, tal vez porque es bailarian y la imagino con un look muy delicado, con el pelo semirecogido con flores.


A l'Eli me la imagino amb un vestit paraula d'honor, amb el cabell deixat anar, també amb flors i molt natural. 
A Eli me la imagino con un vestido palabra de honor, con el pelo suelto, también con flores y muy natural.

No sé, les dues guapíssimes com són elles, però tan diferents, úniques... 
No sé, las dos guapísimas como son ellas, pero tan diferentes, únicas...

La decoració senzilla però molt cuidada i delicada.
La decoración sencilla pero muy cuidada y delicada.



La veritat és que si ara em tornés a casar hi hauria coses que faria molt diferents, en canvi d'altres no les canviaria, per exemple el vestit: mai hauria pensat que em casaria amb un vestit totalment d'encaix, però va ser provar-me'l i dir "És aquest"! I canviaria el banquet, el faria més senzill i a poder ser a l'aire lliure!!!! I vosaltres? ho tornaríeu a fer igual o canviaríeu coses?
La verdad es que si volviera a casarme haría algunas cosas de forma muy distinta, en cambio otras no las cambiaría, por ejemplo el vestido: nunca habría pensado que me casaría con un vestido de encaje, pero fue probármelo y decir "Es éste"! Y cambiaría el banquete, lo haría más sencillo y a poder ser al aire libre!!!! Y vosotros? Volveríais a hacerlo igual o cambiaríais cosas?

Fotos al meu Pinterest (allà trobareu tots els enllaços). Fotos en mi Pinterest (allí encontraréis los enlaces)

11 mar. 2015

La cuina de la meva àvia


La meva àvia, la Nita,  era una cuinera excel.lent. Excel.lent per senzilla (mai cuinava amb ingredients cars ni exòtics). Excel.lent per creativa (de qualsevol sobra en feia un nou plat). Excel.lent per ben condimentada (li encantava posar moolta sal al menjar, i pebre, com ella sempre deia "el pebre refresca!!". Excel.lent perquè els gustos de les coses els identifico amb els gustos que tenien els seus plats. Receptes com la truita de farina, la sopa rullida, la salsa de tomàquet dels cargols, el rostit, l'arròs a la cassola, fins i tot la carn rebossada, són sabors d'infància que tinc gravats a la memòria i que des de que ella no hi és, no he tornat a tastar.
Mi abuela Nita, era una cocinera excelente. Excelente por sencilla (nunca cocinaba con ingredientes caros ni exóticos). Excelente por creativa (de cualquier sobra hacía un nuevo plato). Excelente por bien condimentada (le encantaba poner muuucha sal a la comida, y pimienta, como ella siempre decía "la pimienta refresca !!". Excelente porque los gustos de las cosas los identifico con los gustos que tenían sus platos. Recetas como la tortilla de harina, la sopa "rullida", la salsa de tomate de los caracoles, el asado, el arroz a la cazuela, incluso la carne rebozada, son sabores de infancia que tengo grabados en la memoria y que desde que ella no está, no he vuelto a probar.

És per recordar-la, per intentar que no es perdin aquests sabors, que he proposat un projecte a les dones de la meva família: la meva mare, la Carmen, la meva germana, la Sivi, i la meva cunyada, l'Esther. La meva mare també és una cuinera excel.lent, sobretot li surten perfectes els platillos: vedella amb bolets, pollastre amb gambes, suquet de rap,... La Sílvia té un do innat per la cuina, i utilitza ingredients de qualitat que donen un sabor especial a qualsevol plat: la salsa rumesco, els canelons, el pollastre farcit, la coca de xocolata amb pera, són alguns dels seus plats estrella. I l'Esther és la nostra experta en postres: les coques i els pastissos li surten de vici, tot i que també té alguna recepta salada com la sopa de peix que li surt rodona! Jo no sóc massa experta en res, però em defenso amb les plats principals i sóc un desastre amb els postres: ni us explico el dia que vaig intentar fer "macarons"... més aviat semblaven teules.
Es para recordarla, para intentar que no se pierdan estos sabores, que he propuesto un proyecto a las mujeres de mi familia: mi madre, Carmen, mi hermana Sivi, y mi cuñada Esther . Mi madre también es una cocinera excelente, sobre todo le salen perfectos los platillos: ternera con setas, pollo con gambas, "suquet" de rape, ... Silvia tiene un don innato para la cocina, y utiliza ingredientes de calidad que dan un sabor especial a cualquier plato: la salsa "rumesco", los canelones, el pollo relleno, la tarta de chocolate con pera, son algunos de sus platos estrella. Y Esther es nuestra experta en postres: las tortas y los pasteles le salen de vicio, aunque también tiene alguna receta salada como la sopa de pescado que le sale redonda! Yo no soy demasiado experta en nada, pero me defiendo con las platos principales y soy un desastre con los postres: ni os cuento el día que intenté hacer "macarons" ... más bien parecían tejas.

Que què ens hem proposat? Doncs fer un llibre de receptes de cuina de la nostra família. Hi seran les de la iaia Nita, però també hi hauran les nostres pròpies, les que ens queden més bé a cadascuna. Evidentment, ens ho hem pres amb calma, ens hem donat un termini d'un any, més o menys, així també hi haurà plats de totes les temporades, tant d'estiu com d'hivern. 
Que qué nos hemos propuesto? Pues hacer un libro de recetas de cocina de nuestra familia. Estarán las de mi abuela Nita, pero también habrán las nuestras propias, las que nos quedan mejor a cada una. Evidentemente, nos lo hemos tomado con calma, nos hemos dado un plazo de un año, más o menos, así también habrá platos de todas las temporadas, tanto de verano como de invierno.

Per anar fent boca, us ensenyo alguna de les cosetes que hem començat a fer... Avui, el flam de la iaia! Para ir empezando, hoy os enseño alguna de las cositas que hemos empezado a hacer. Hoy, el flan de la iaia!
Et voilà!! Aquí teniu el resultat. La recepta no us la poso perquè no té secret, es barreja tot amb la llet i es porta a ebullició. El més complicat és fer el caramel per embadurnar la flamera. Per això només fa falta aigua i sucre i moltíííssima paciència!! Et voilà !! Aquí tenéis el resultado. La receta no os la pongo porque no tiene secreto, se mezcla todo con la leche y se lleva a ebullición. Lo más complicado es hacer el caramelo para embadurnar la flanera. Para ello sólo hace falta agua y azúcar y muchíííísima paciencia !!                                                                      

Hi ha algun sabor especial que recordeu de la vostra infància i que fa temps que no hagueu provat?
Hay algún sabor especial que recordéis de vuestra infancia y que hace tiempo que no hayáis probado?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...